Des de quan

El meu aterratge en el patrimoni industrial és relativament recent. Com a arqueòleg m’interessava d’abans, però no va ser fins fa uns anys que vaig començar a fer alguns treballs de documentació d’espais industrials. Això sí, el punt d’inflexió va ser el projecte Indústria / Matrius, trames i sons, on l’artista Lorenzo Sandoval i jo vam compondre per a l’IVAM un arxiu i una exposició sobre patrimoni industrial valencià des de la perspectiva de la immaterialitat i, en particular, des del sonor.

Per a què

Tradicionalment, l’estudi del patrimoni industrial ha prioritzat qüestions constructives i tecnològiques: les fàbriques, la maquinària, els estils arquitectònics… la qual cosa incideix, sobretot, en el discurs del poder. Però trobe que el patrimoni ha de ser alguna cosa més que un objecte de contemplació. A través del patrimoni industrial podem parlar, per exemple, de la defensa dels drets laborals o de les formes d’organització de la classe obrera. Cal fer eixa genealogia històrica que ens vincule amb el present.

Una història

En triaria dues. Una connecta amb la meua història familiar: una tia de ma iaia paterna era l’encarregada de sala d’una fàbrica tèxtil, i per a mantindre el ritme de treball cantava cançons que les treballadores seguien. La relació entre so, música i indústria em sembla molt interessant i ens apropa a les vivències de la classe obrera. L’altra història és sobre la Fàbrica de Tabacs d’Alacant, on les treballadores, en els anys 30, es van organitzar per instal·lar-hi un edifici amb sala de lactància, guarderia, cuina, biblioteca i teatre. Un projecte emancipador que la dictadura va truncar i que la democràcia –com en tants altres casos– ha acabat per oblidar.